| CAT | ESP | ENG |
Perseguits i salvats
/ Perseguits i salvats / Les polítiques de l'Espanya franquista amb els refugiats
Les polítiques de l'Espanya franquista amb els refugiats: tolerància, repatriacions, detencions

Durant els dos primers anys de la Guerra Mundial, passar cap a Espanya va ser relativament fàcil, a pesar que, en un moment determinat, es va acordar retornar els detinguts al seu país de procedència. El novembre de 1942, quan els alemanys van ocupar la França lliure i es van establir al llarg de tota la frontera amb Espanya, la situació va canviar radicalment. Immediatament es va ordenar el desplegament de duaners i militars amb l’objectiu d’impermeabilitzar els passos fronterers.

El novembre de 1942 els alemanys es van establir als departaments de frontera per vigilar els passos de muntanya. El pas d’un país a l’altre era summament perillós, per això es preparava cada expedició fins a l’últim detall i es van abandonar alguns itineraris per anar a passar per d’altres menys vigilats. Malgrat totes les precaucions, no es van poder evitar alguns incidents tràgics.

La política del règim de Franco cap als estrangers que entraven en territori espanyol es caracteritzava per la improvisació i va variar amb els anys, en funció tant de l’evolució de la mateixa Guerra Mundial com de l’origen dels evadits. El comportament d’Espanya va tenir molt a veure amb el desenllaç de la guerra, des de l’avantatge alemany fins a la decantació cap al bàndol aliat, cosa que va fer canviar les seves preferències pels alemanys cap a una posició més favorable als aliats.

Cal parlar d’una tolerància inicial amb permissivitat de pas pel territori espanyol dels refugiats que tenien la documentació en regla; un enduriment posterior de la vigilància que va provocar la repatriació a França dels detinguts; i, finalment, l’internament en presons i camps de concentració. Durant aquesta última etapa la postura espanyola es va anar flexibilitzant a favor dels aliats i es va concretar en una major disposició per facilitar-ne la sortida progressiva d’Espanya.

Malgrat la posició equidistant i gens bel·ligerant amb els dos bàndols que van lluitar a la Segona Guerra Mundial, Espanya inicialment va mantenir una gran complicitat amb el règim nazi. Com a conseqüència, l’ambaixada alemanya va exercir una influència notable en tot allò que feia referència a la vigilància de la frontera i la detenció dels refugiats que la traspassaven des de França. La presència de la Gestapo a Espanya i les relacions estretes amb la policia espanyola afavorien aquest intervencionisme alemany.